EL PA I LA TORNA
Cafeteries,
supermercats, benzineres... Amb aquesta fotografia volem recordar que l’actual quantitat
i diversitat de punts de venda de pa és un fenomen relativament nou i que no fa
pas gaires dècades només el podies adquirir al forn, és a dir, on el coïen.
A la fotografia,
feta a finals dels anys cinquanta, veiem en Josep Jané i la seva filla
Montserrat pesant una barra de pa a la fleca que tenien al carrer de Salvador
Lluch. El negoci, iniciat per l’avi del Josep, va estar en actiu durant més de
cent anys i era conegut per “ca la
Navidad”.
En
aquell temps, quan anaves a cal forner, demanaves el pa tot especificant-ne el
pes que havia de fer cada peça —“una barra de mig”, un “rodó de quilo”. El
venedor, abans de servir-la, la pesava en una balança. En aquesta operació es comprovava
que el pes sempre era inferior a l’anunciat i que per arribar al pes estipulat calia
afegir un bocí més de pa, que es tallava d’una altra peça amb un “tallant”
(guillotina) que tenia damunt del taulell. O sigui, que tornaves a casa amb un
trosset extra de pa, anomenat “torna”, i que moltes vegades te’l menjaves pel
camí...
Perquè
sabem que aquesta fotografia de la Roser Sanahuja i el seu fill Antonio Arnau darrere
el taulell del colmado que tenien al
carrer d’Àngel Guimerà és de principis dels anys cinquanta, però si no, tot el
que hi veiem ens portaria a pensar que es tracta d’una moderna botiga
ecosostenible amb productes orgànics km 0: pots de vidre plens de llegums,
arròs, pasta o olives, ous de gallines lliures en oueres de filferro, l’embotit
portat de l’obrador de casa Clara i el plàstic no hi apareix per enlloc, ja que
tot es venia a “granel” o tallat i s’embolicava amb paper.
De
fet, era una petita botiga de queviures de barri instal·lada a la part del
davant de la mateixa casa on vivia la família. L’establiment el regentava la
Roser, una dona amb empenta, que així contribuïa a l’economia familiar mentre
el seu marit, Josep, “el Requena”, treballava a can Roca.
Aquests
colmados en què hi havia una mica de
tot, i si estava tancat, trucaves a la porta i et servien, en el fons tenien la
mateixa funció que actualment ens ofereixen els “badulaques” non stop pakistanesos.
LLET ACABADA DE MUNYIR
 |
| AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi |
 |
Autor desconegut
AMG. Fons Enric Condeminas |
Junt amb Enric Condeminas podem identificar, també, els germans Martínez Soto, F. López, M. Poveda i al fons de la imatge, en Boi Solé.
LA CONXA DE LES INJECCIONS
 |
Autor desconegut
AMG. Fons Conxa Navarro |
Conxa Navarro, nascuda a valència l’any 1912, va arribar a Gavà quan tenia 12 anys i ben aviat va connectar amb la societat del moment. Quan es va fer retratar amb la seva germana l’any 1928, a l’estudi Lerin de la Rambla, acabava d’aprendre a cosir i feia de modista.
Tot això passava abans que, un dia, veient la pel·lícula Los Milagros de Lourdes al cinema Casino, decidís “Jo vull ser infermera” i aquest treball la convertís en una persona popular i estimada a Gavà
Tot això passava abans que, un dia, veient la pel·lícula Los Milagros de Lourdes al cinema Casino, decidís “Jo vull ser infermera” i aquest treball la convertís en una persona popular i estimada a Gavà
INAUGURACIÓ DEL CAMP DE FUTBOL CAN TINTORER
 |
Autor desconegut
AMG. Fons Montserrat Sanfeliu |
Les darreres temporades, el FC Gavà havia jugat els partits al camp que s’havia habilitat en el llac buit del parc de l’American Lake. Quan la Companyia d’Aigües de Barcelona compra la finca als hereus d’Artur Costa i n’inicia el procés d’urbanització, el club, amb l’ajut de l’Ajuntament, construeix un camp de joc en terrenys de la masia de can Tintorer. Aquell dia es van enfrontar els equips del Palamós i del Gavà en un partit que van empatar a dos gols.
En la instantània, els capitans se saluden en presència de l’alcalde de Gavà, Jaume Pañell, situat entre els dos jugadors, i del president del FC Gavà, Jaume Sanfeliu, a l’esquerra.
ROCA RADIADORS I EL BEISBOL
 |
Autor desconegut
AMG. Fons Club Beisbol Gavà |
L’any 1961, per iniciativa de treballadors de la Companyia Roca Radiadors Vinculats a can Sellarès, es creà el primer equip de beisbol gavanenc.
L’empresa es va fer càrrec de la subvenció de l’equip i el club s’anomenà Roca Gavà.
Només un parell d’anys més tard el club de beisbol de Gavà ja va quedar campió de Catalunya de segona categoria i, un any després, arribà a la final del campionat d’Espanya.
Aquesta fotografia, feta fa cinquanta anys al camp de can Sellarès, ha captat amb molt d’encert la tensió del joc, expressada en el moment de colpejar la pilota amb el bat. També podem observar que el públic, majoritàriament infantil, està seguint el partit “ben acomodat” a la graderia.
PLAÇA DE JAUME BALMES
Aquesta fotografia de Gavà de l’any 1971, cedida a l’Arxiu Municipal per David Achell, tot i que, a primera vista, pugui semblar difícil d’ubicar, si ens hi fixem bé, conté prou elements per poder treure’n l’entrellat.
En primer terme veiem la tanca que encerclava els planters de Josep Lladó, els terrenys dels quals ocupen actualment el nou ajuntament i la plaça de Jaume Balmes. Una mica més enllà hi trobem el col·legi Jacme March en procés de construcció i, més a la dreta, l’espai on hi haurà la continuació del carrer de Sant Pere i on s’edificarà el pavelló Jacme March i la nova piscina municipal.
Amb els anys, en aquest sector s’hi acabarà concentrant una bona part del serveis de la ciutat.
Aquesta divertida fotografia, que ens ha fet arribar Manel Armengol a l’Arxiu Municipal, va ser mereixedora del primer premi en un concurs fotogràfic organitzat a mitjan dels anys seixanta per la desapareguda fàbrica de telers Cerdans.
L’autor, i aleshores treballador de l’empresa, és l’Antonio Rodríguez i ens l’ha cedit la seva esposa, l, Antònia Armengol de cal Xartó.
Sense gaire tecnologia al seu abast, la imaginació de la canalla, com podem veure, superava tots els inconvenients, i els costeruts carrers del barri de les Colomeres de Gavà, en aquell moment encara sense asfaltar, eren una immillorable pista de proves.
A primera vista pot sorprendre aquesta imatge del barri d’Ausiàs March de Gavà. Francesc Català és l’autor de la fotografia, i la seva intenció era aportar el punt de vista subjectiu d’un nou barri de Gavà, a principis dels anys setanta.
Per aconseguir-ho es val d’un objectiu gran angular extrem (ull de peix), que amplia el camp de visió, tot i que deforma les línies verticals.
L’empresa es va fer càrrec de la subvenció de l’equip i el club s’anomenà Roca Gavà.
Només un parell d’anys més tard el club de beisbol de Gavà ja va quedar campió de Catalunya de segona categoria i, un any després, arribà a la final del campionat d’Espanya.
Aquesta fotografia, feta fa cinquanta anys al camp de can Sellarès, ha captat amb molt d’encert la tensió del joc, expressada en el moment de colpejar la pilota amb el bat. També podem observar que el públic, majoritàriament infantil, està seguint el partit “ben acomodat” a la graderia.
PLAÇA DE JAUME BALMES
 |
Autor desconegut
AMG. Fons David Achell |
En primer terme veiem la tanca que encerclava els planters de Josep Lladó, els terrenys dels quals ocupen actualment el nou ajuntament i la plaça de Jaume Balmes. Una mica més enllà hi trobem el col·legi Jacme March en procés de construcció i, més a la dreta, l’espai on hi haurà la continuació del carrer de Sant Pere i on s’edificarà el pavelló Jacme March i la nova piscina municipal.
Amb els anys, en aquest sector s’hi acabarà concentrant una bona part del serveis de la ciutat.
IMAGINACIÓ AL PODER!
 | ||||
| Autor Manel Armengol
AMG. Fons: Manel Armengol
|
L’autor, i aleshores treballador de l’empresa, és l’Antonio Rodríguez i ens l’ha cedit la seva esposa, l, Antònia Armengol de cal Xartó.
Sense gaire tecnologia al seu abast, la imaginació de la canalla, com podem veure, superava tots els inconvenients, i els costeruts carrers del barri de les Colomeres de Gavà, en aquell moment encara sense asfaltar, eren una immillorable pista de proves.
BARRI D'AUSIÀS MARCH
 |
| Autor Francesc Català
AMG. Fons Francesc Català
|
Per aconseguir-ho es val d’un objectiu gran angular extrem (ull de peix), que amplia el camp de visió, tot i que deforma les línies verticals.
L’autor aconsegueix un marcat efecte dramàtic sobre els nens que juguen en primer pla envoltats d’uns edificis gegants, que en realitat no ho són tant.
GAVÀ, ANYS 70
 |
Autor desconegut
AMG. Fons David Achell |
David Achell ens ha fet arribar a l’Arxiu una d’aquelles fotografies que, de seguida, ens situen en un espai i un temps concret.
Podríem datar la imatge, que molt probablement fou presa des d’un dels edificis dels blocs de Santa Teresa, al voltant de l’any 1974 ja que, tot i estar construïts els pisos de les Ferrers, encara no s’han enderrocat les casitas de San Rafael.
Podem identificar, també, el col·legi d’Àngela Roca al costat de l’antiga parròquia de Santa Teresa, els xiprers del carrer Pi i Margall indicant el camí del cementiri i, sobretot, encara molt d’espai buit.
Contemplant aquesta fotografia, cedida a l’Arxiu Municipal per Joan Petit, assistim a un dels moments més especials en la vida de qualsevol criatura, els Reis Mags.
Es tracta de la cavalcada de l’any 1964 quan encara feien el recorregut per la nostra població muntants a cavall. Casualment, el transport utilitzat pels Reis aleshores era el mateix que els pagesos gavanencs feien servir per treballar la terra.
Els ulls plens d’il·lusió de la nena són els de sempre i la carta que lliura, sens dubte, conté els desitjos que la faran anar a dormir ben d’hora i esperar que arribi l’endemà al matí el més aviat possible.
Imatge d’inicis de segle XX de les cases del carrer del Raval de Molins cantonada carrer de la Rectoria de Gavà, amb la casa de cal Marquesó en primer terme. Aquesta fotografia pertany a l’arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana, projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que n’encarregà el desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
L’objectiu del projecte era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies amb la finalitat de publicar una gran obra en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.
El fons fotogràfic consta de 7.700 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i de les Illes Balears preses per fotògrafs de renom. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.
PENYA COLONOS
Un cop finalitzada la Guerra Civil, van haver de passar uns quants anys abans que es tornessin a recuperar els ànims per jugar a futbol. Als anys quaranta, a Gavà, anaren sorgint penyes d’aficionats que van recuperar la il·lusió pel futbol.
L’origen i el nom d’aquestes penyes sovint anava lligat al barri de procedència o a la professió que exercien: Colonos, Industrials, Montó, Pagesos, Excelsa, Porvenir, Corsa, Peques...
En aquesta imatge, cedida per Catalina Garcia a l’Arxiu Municipal, veiem l’equip de futbol de la penya Colonos, del barri de les Colomeres de Gavà, fotografiat al camp de futbol de l’American Lake a mitjan de la dècada dels quaranta. Entre d’altres, s’hi distingeixen Galindo, Codinach, Garcia, Castellanos, Sierra, Freixes, Pérez, Ismael, Martos, Puig i Martínez.
Podríem datar la imatge, que molt probablement fou presa des d’un dels edificis dels blocs de Santa Teresa, al voltant de l’any 1974 ja que, tot i estar construïts els pisos de les Ferrers, encara no s’han enderrocat les casitas de San Rafael.
Podem identificar, també, el col·legi d’Àngela Roca al costat de l’antiga parròquia de Santa Teresa, els xiprers del carrer Pi i Margall indicant el camí del cementiri i, sobretot, encara molt d’espai buit.
ARRIBEN SES MAJESTATS!
 |
Autor desconegut
AMG. Fons Joan Petit |
Es tracta de la cavalcada de l’any 1964 quan encara feien el recorregut per la nostra població muntants a cavall. Casualment, el transport utilitzat pels Reis aleshores era el mateix que els pagesos gavanencs feien servir per treballar la terra.
Els ulls plens d’il·lusió de la nena són els de sempre i la carta que lliura, sens dubte, conté els desitjos que la faran anar a dormir ben d’hora i esperar que arribi l’endemà al matí el més aviat possible.
CARRER D'ÀNGEL GUIMERÀ
 |
Autor desconegut
AMG. Fons: Odile Casales |
Carrers sense asfaltar, bassals d’aigua… Aquest és l’aspecte que presentava Gavà a mitjan anys cinquanta. En aquesta fotografia de l’any 1955 veiem l’Odile Casales —agafada a la seva filla Carmen i acompanyada de la seva cunyada— al carrer d’Àngel Guimerà en una de les habituals visites que feia a la família del seu marit.
Acabada la Guerra Civil, l’Odile va haver de fugir a França perquè el seu pare era un militar republicà de carrera i la seva vida corria perill. Allí va créixer i conèixer el que seria el seu futur marit, José Garre, també exiliat i d’origen gavanenc.
Actualment viu a Saint Hippolyte du Fort, prop de Montpeller, però encara visita Gavà un parell de cops l’any . Al fons de la imatge identifiquem la riera de les Parets i la tanca de l’antiga finca de la Boada que la protegia de les riades i que allotjava l’edifici del col·legi de les monges Agustines, tot just inaugurat.
Acabada la Guerra Civil, l’Odile va haver de fugir a França perquè el seu pare era un militar republicà de carrera i la seva vida corria perill. Allí va créixer i conèixer el que seria el seu futur marit, José Garre, també exiliat i d’origen gavanenc.
Actualment viu a Saint Hippolyte du Fort, prop de Montpeller, però encara visita Gavà un parell de cops l’any . Al fons de la imatge identifiquem la riera de les Parets i la tanca de l’antiga finca de la Boada que la protegia de les riades i que allotjava l’edifici del col·legi de les monges Agustines, tot just inaugurat.
RAVAL DE MOLINS
 |
Autor desconegut
Centre Excursionisme Catalunya |
L’objectiu del projecte era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies amb la finalitat de publicar una gran obra en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.
El fons fotogràfic consta de 7.700 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i de les Illes Balears preses per fotògrafs de renom. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.
PENYA COLONOS
 |
Autor desconegut
AMG. Fons:Catalina Garcia |
L’origen i el nom d’aquestes penyes sovint anava lligat al barri de procedència o a la professió que exercien: Colonos, Industrials, Montó, Pagesos, Excelsa, Porvenir, Corsa, Peques...
En aquesta imatge, cedida per Catalina Garcia a l’Arxiu Municipal, veiem l’equip de futbol de la penya Colonos, del barri de les Colomeres de Gavà, fotografiat al camp de futbol de l’American Lake a mitjan de la dècada dels quaranta. Entre d’altres, s’hi distingeixen Galindo, Codinach, Garcia, Castellanos, Sierra, Freixes, Pérez, Ismael, Martos, Puig i Martínez.
BÀSQUET FEMENÍ
 |
Autor desconegut
AMG. Fons: Pepita Carro |
Amb la implantació, a finals del anys quaranta, del bàsquet a Gavà, s’anaren creant equips que jugaven tant al Centre Cultural com al Casino.
En aquesta imatge, que ens ha proporcionat Pepita Carro, podem veure l’equip femení de bàsquet del Casino que entrenava Joan Rovira, fotografiat a la pista anomenada “d’estiu” l’any 1953.
En aquest espai, principalment, s’hi anava a ballar però també s’hi van fer concerts, ballades de sardanes, cinema i, fins i tot, s’hi va jugar a hoquei. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Pepita Carro, Pepita Sánchez, Carmen, Rosalia Ariño, Juanita López, Ramona, Teresa López.
En aquesta imatge, que ens ha proporcionat Pepita Carro, podem veure l’equip femení de bàsquet del Casino que entrenava Joan Rovira, fotografiat a la pista anomenada “d’estiu” l’any 1953.
En aquest espai, principalment, s’hi anava a ballar però també s’hi van fer concerts, ballades de sardanes, cinema i, fins i tot, s’hi va jugar a hoquei. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Pepita Carro, Pepita Sánchez, Carmen, Rosalia Ariño, Juanita López, Ramona, Teresa López.
A L'ASSALT DEL TREN
 |
Autor: Vicenç Agustí
AMG. Fons Vicenç Agustí |
"A l’assalt del tren". Vet aquí un possible títol per aquesta fotografia presa per Vicenç Agustí un dia d’estiu de mitjans dels anys seixanta, d’un tren aturat a l’estació de Gavà.
Tot i que l’any 1956 les vies foren electrificades - un cop la línia ja era en mans de La RENFE- i que es locomotores elèctriques, que substituïen a les de vapor, eren més ràpides, còmodes i netes; les condicions dels viatgers no sembla, però, que haguessin millorat massa, una dècada després.
Encara sort que en aquells trens de fusta s’hi podien obrir les finestres!!
Tot i que l’any 1956 les vies foren electrificades - un cop la línia ja era en mans de La RENFE- i que es locomotores elèctriques, que substituïen a les de vapor, eren més ràpides, còmodes i netes; les condicions dels viatgers no sembla, però, que haguessin millorat massa, una dècada després.
Encara sort que en aquells trens de fusta s’hi podien obrir les finestres!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada