En
època antiga, el carrer del Cap de Creus formava part d'una vil·la
romana dedicada al conreu de la vinya i a la producció de vi, que va
estar ocupada entre els segles III i VI. Així ho testimonien les
nombroses restes arqueològiques trobades al subsòl, on s'han
localitzat sitges, part d'una cisterna de grans dimensions i sis
tombes construïdes amb teula romana.
Amb
el pas dels segles, la zona propera al carrer del Cap de Creus va ser
ocupada per una fortificació medieval. Per tant, junt amb el raval
de Molins i els carrers de Sant Pere i Major, formava part del nucli
medieval del poble i és un dels carrers més antics de Gavà. El
1855 tenia tretze cases.
Aquesta
via no sempre s'ha denominat igual. L'any 1921 va canviar de nom i va
passar a dir-se de Jaume I. L'any 1939, acabada la Guerra Civil, es
va anomenar de Juan Badosa i, finalment, l'any 1979, arribada la
democràcia, va recuperar el nom de Cap de Creus. Popularment, durant
molt de temps se'l va conèixer com a carrer d'en Cuyàs, perquè a
finals del segle XIX aquest senyor va construir una promoció de deu
habitatges de planta baixa i un pis.
Pel
fet d'estar situat al centre de la població, al carrer del Cap de
Creus es van establir diversos comerços. Hi
havia la taverna de cal Mateu, on es va instal·lar la centraleta
telefònica; una carboneria, la lleteria de ca la Manuela, que venia
la llet de les cabres que criava; un quiosc, cal Músics, on Josep
Roselló construïa taüts per encàrrec; un taller de confecció i
venda de bótes de vi, la cansaladeria i botiga de queviures de cal
Mundo, el taller de gasoses de cal Ramonet Paleta, la botiga de
queviures de la Maria Amat, i la fleca de Joan Badosa.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
