PRESENTADES LES ACTES DE LA XV TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS I ESTUDIOSOS D’ERAMPRUNYÀ. 25 de gener de 2024
Dijous 24 de gener va tenir lloc la presentació de les actes de la XVI Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà a la sala d'actes del Museu de Gavà.
La primera comunicació, d’Assumpció Gabernet, directora de l’Arxiu Municipal de Gavà, analitza com ha evolucionat la imatge de Gavà des del segle XVIII fins a l’actualitat a partir de fonts diverses i, la segona comunicació, presentada Benet Solina, tècnic de l’Arxiu Municipal de Gavà, exposa el creixement urbà de Gavà durant la dècada dels anys seixanta i setanta a partir de les imatges conservades al fons de l’arxiu.
L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ PARTICIPA DEL PROJECTE DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA "L'ARXIU FESTIU". 14 de desembre de 2023
Des de la Xarxa d’Arxius Municipals s'ha compartit al llarg de 2023 els documents dels arxius municipals que parlen de festes locals, de quina història hi ha al darrera, com es van generar, com han perdurat i com s’han transformat fins als nostres dies.
Estem segurs que els arxius municipals de la mà dels seus arxivers i arxiveres podem contribuir a través dels documents a recuperar i a difondre la història i la memòria de les nostres festes. Des de l'Arxiu Municipal de Gavà Gavà hem participat compartint informació i documents sobre la nostra Festa Major d'hivern, Sant Nicasi.
El passat 21 d’octubre l’Arxiu Municipal va participar a la XVI Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà amb la presentació d’una ponència i dues comunicacions. La Trobada, dedicada a l’urbanisme, va tenir lloc a Castelldefels i va ser organitzada pel Centre d’Estudis Històrics de Castelldefels.
La ponència, a càrrec de Maribel Rosselló i Manel Guàrdia, professors de la Universitat Politècnica de Catalunya, va tractar sobre l’eclosió dels càmpings a l’Espanya franquista. Rosselló, va explicar com la irrupció del turisme de masses i la pràctica del càmping va conduir durant els anys cinquanta a una nova i inesperada situació, que va exigir una ràpida adaptació.
Per la seva banda, Assumpció Gabernet, directora de l’Arxiu Municipal de Gavà, va presentar una comunicació a través de la qual analitzava com ha evolucionat la imatge de Gavà des del segle XVIII fins a l’actualitat a partir de fonts diverses i, Benet Solina, tècnic de l’Arxiu Municipal de Gavà, va exposar el creixement urbà de Gavà durant la dècada dels anys seixanta i setanta a partir de les imatges conservades al fons de l’arxiu.
🏆 HEM ARRIBAT ALS 1.000 SEGUIDORS A INSTAGRAM. 1 D'AGOST DE 2022
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “GAVÀ:1200-1620. LA FI DE L’EDAT MITJANA A ERAMPRUNYÀ”. 15 DE DESEMBRE DE 2021
El dimecres 15 de desembre ha tingut lloc al vestíbul del Centre d’Història de Gavà la presentació del nou llibre de la col·lecció La Nostra Gent, que edita l’Associació d’Amics del Museu de Gavà conjuntament amb el Centre d’Estudis de Gavà.
Es tracta del darrer treball de l’estudiós gavanenc Josep Campmany: GAVÀ:1200-1620. LA FI DE L’EDAT MITJANA A ERAMPRUNYÀ. Després de repassar la vida gavanenca a l’edat moderna i a l’inici de l’edat contemporània en dos magnífics reculls històrics (Gavà i Eramprunyà al segle XVII: de la guerra dels Segadors a l’Onze de setembre de 1714 i Gavà: 1700 a 1810. De derrotats a revolucionaris) publicats a la mateixa col·lecció el 2012 i el 2020, respectivament. Campmany retorna al període medieval que ja ens havia introduït al llibre Gavà, Històries Medievals. 24 personatges gavanencs del passat, publicat el 2006.
L’acte ha comptat, també, amb la presència de l’historiador Victor Mata que ens ha posar al dia del treball que està realitzant per al nou catàleg de patrimoni arquitectònic de Gavà.
El passat dissabte 13 de novembre va tenir lloc a Begues la XIV edició de la Trobada de Centres d´Estudis i estudiosos d´Eramprunyà que aquest any ha tractat sobre el tema “El llar a Eramprunyà: Llocs i formes de viure abans del segle XX ” i que comptarà amb les aportacions dels municipis de Sant Climent, Viladecans, Sant Boi, Castelldefels, Begues i Gavà.
Pel que fa a la participació gavanenca, Josep Campmany en representació del Centre d'Estudis de Gavà i de l'Associació d'Amics del Museu va presentar dues ponències: L'habitatge a Gavà abans del segle XIX i Les cases a Gavà als segles XVIII i XIX.
L'Arxiu Municipal va contribuir amb la comunicació: “Can Rosés. La mirada fotogràfica de Francesc Català Agustí”.
l'any 2014 Francesc Català va fer donació de la totalitat del seu fons fotogràfic -format per còpies originals d'època i negatius- a l'Arxiu Municipal de Gavà que, una vegada digitalitzat i classificat, ens permetrà descobrir el veritable abast del seu treball.
La publicació del llibre Francesc Català, una mirada fotogràfica, l'any 2020, va comportar un estudi més complet del seu fons. En el procés de classificació dels negatius trobem el reportatge complet que havia fet a finals dels anys setanta sobre la masia de can Rosés i del qual només havíem vist positivades unes quantes imatges.
Tal com estàvem fent amb la resta de l'obra de Català, volíem analitzar com encaixava aquest treball en el seu procés creatiu i trobar referents estètics amb els quals poder-ho posar en relació. La recerca ens va conduir al moment fundacional de la documentació sobre cases pairals, l'Estudi de la Masia Catalana, un treball exhaustiu iniciat els anys vint i que esdevindrà tot un referent per a fotògrafs posteriors.
Així doncs, amb aquest punt de partida, el propòsit de l'article és fer un apunt sobre què ha estat la representació fotogràfica de la masia i, en darrera instància, confrontar la mirada de Francesc Català Agustí sobre la masia Rosés amb el treball d dos fotògrafs que ha abordat un objectiu similar: Lluís Bonet Garí (1872-1964) als anys 20 i 30 per al projecte d'investigació de l'Estudi de la Masia Catalana i Francesc Català Roca (1922-1998) a l'edició del llibre Les Cases Pairals Catalanes, l'any 1965.
OBRE AL PÚBLIC L'EXPOSICIÓ FRANCESC CATALÀ AGUSTÍ. UNA MIRADA FOTOGRÀFICA DE GAVÀ. Novembre 2020
Nascut a Gavà l’any 1927, Francesc Català Agustí, s'inicia en el mon de la fotografia a finals dels anys cinquanta. Català s’incorpora a l’Agrupació Fotogràfica Gavà l’any 1965 i poc després ja passa a formar part de la junta. Ben aviat, com els seus companys de generació —Mitjans, Marrugat, Roca—, comença a participar i a guanyar en nombrosos concursos. Cal destacar un premi a la desapareguda Unió Soviètica, on tres fotografies seves van ser publicades al diari Pravda.
L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ COL·LABORA AMB L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN i @gavadretshumans. Setembre 2020
L’associació
Amical Mauthausen inicia una campanya de recerca de familiars de
deportats que van néixer o van residir en poblacions de la comarca
del Baix Llobregat. L’objectiu és la preparació d’un gran
homenatge a aquells lluitadors per la llibertat i és imprescindible
la participació de les seves famílies. L’Associació ha
sol·licitat la nostra col·laboració per localitzar familiars dels
gavanencs que van ser deportats: José
Castejón Pérez, Antoni Pérez Burgos i Baldiri Ventura Ventura.
Si sou familiars de les persones esmentades, coneixeu algun familiar o disposeu d’alguna dada, poseu-vos en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica chc@gava.cat. Feu constar al tema: Deportats Gavà.
Moltes gràcies!
EL LLIBRE "FRANCESC CATALÀ AGUSTÍ. UNA MIRADA FOTOGRÀFICA DE GAVÀ·, A LA VENDA EN LLIBRERIES. Juliol 2020
 |
L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ PARTICIPA DE LES ACTIVITATS DEL DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS. 9 juny de 2020
El 9 de juny, els arxius catalans
celebren el Dia Internacional dels Arxius, promogut pel Consell Internacional
d’Arxius (CIA/ICA). Un esdeveniment que se celebra arreu del món i que
s’allarga durant tota la setmana. Enguany, davant la situació excepcional
provocada per la COVID-19, els arxius catalans s’han unit per proposar una
jornada diferent en la que s’ha marcat com a objectiu fer protagonista els
usuaris i les usuàries mitjançant una campanya virtual amb una proposta de
difusió diferent que vol mostrar la cara més personal dels arxius.
Sota el lema Persones – Vides – Arxius, volem transmetre que el més
important pels arxius catalans és la ciutadania que utilitza els nostres
serveis, sense les persones, els arxius no tenen sentit. No volem parlar de
conceptes abstractes, tecnològics o excessivament tècnics. Aquesta vegada volem
fer-ho des d’un punt de vista subjectiu, que s’apropi el màxim possible a
l’experiència que pot tenir un ciutadà o una ciutadana en un arxiu. Darrere de
cada persona usuària hi ha una història personal, una trajectòria vital que el
fa encaminar-se cap a l’arxiu.
Totes aquestes vivències esclaten i es dispersen en un univers de dades que
s’entrelliguen entre elles creant una xarxa de documents contextualitzats
constantment pels professionals dels arxius. Les persones i les seves vides,
per tant, són el fonament de l’arxiu, tant per qui consulta els documents, com
per qui ha creat els documents.
https://www.naciodigital.cat/noticia/192769/educar/enmig/foscor
L’estiu
de 2018 l’Eva Comas es va adreçar a l’Arxiu Municipal de Gavà
buscant informació sobre una mestra de Gavà, la senyora Adelita.
D’entrada, val a dir que les referències bibliogràfiques sobre el
personatge eren gairebé inexistents i que no es conservava
documentació directament vinculada a la senyora Adelita. Semblava
mentida que, després de ser un referent per diverses generacions de
gavanencs, quedessin tants pocs testimonis escrits de la seva
activitat.
La
periodista i escriptora Eva Comas Arnal publica un llibre d’assaig
que recupera la tasca de la mestra Adela Barberà Jiménez
(1911-1999) i de la seva escola semiclandestina en l’educació de
diverses generacions de Gavanencs durant els anys centrals del segle
XX. El petit centre educatiu es va obrir als anys 30 i al llarg de
l’època franquista passava per alt bona part de les exigències
del Règim. La seva professora aplegava a la mateixa aula nens i
nenes, defugia els càstig corporals, no obligava els alumnes a anar
a missa ni els feia cantar l’himne del “Cara al sol” a l’inici
de la jornada escolar.L'ARXIU MUNICIPAL AMB EL DIA MUNDIAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA. 5 d'abril de 2019
EXPOSICIÓ L'IES BRUGUERS. Març 2019
Amb motiu del 50 aniversari de l’IES Bruguers, el vestíbul del centre acull una exposició fotogràfica que mostra l’evolució del barri de can Tintorer, produïda per l'Arxiu Municipal de Gavà.
 |
| Periòdic Brugués, núm.102, abril 1967. AMG |
XI TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS I ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ.
“El proper dimecres 11 d’abril a les 19.00 hores, tindrà lloc a la sala d'actes de Biblioteca Josep Soler Vidal, la presentació del llibre PROJECTE GÀVIUS - EL LLIBRE PERDUT DELS MALNOMS, a càrrec de Josep Bel, Joan Escofet i l’autor, Àngel Comas.
VI CURS OBERT D'HISTÒRIA DE GAVÀ"
Ahir al vespre,en Joan, el masover dels Lluch, ens va acompanyar pels carrers de Gavà i ens va descobrir històries, anècdotes i llegendes del Gavà dels nostres avantpassats.Una passejada de dues hores per conèixer millor la nostra història.
IX TROBADA DE CENTRE D'ESTUDIS I D'ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ.
L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ A LA IX TROBADA DE CENTRES D'ESTUDIS I ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ. Novembre 2016
Vanesa Rodríguez durant la presentació. Foto: Benet Solina
El passat dissabte 12 de novembre va tenir lloc la IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà celebrada a Viladecans. Vanessa Rodríguez, en col·laboració amb el Centre d'Història de Gavà, va presentar la comunicació «L'ermita de Bruguers, entre la devoció i l'excursionisme».
Rodríguez va descriure l’evolució de l’aplec popular entre finals del segle XIX i les acaballes del franquisme, recollint els testimonis que evidencien la importància de la nostra ermita i del seu entorn més enllà d’aquestes contrades. Finalment, va mostrar el vincle que, especialment des de la Renaixença, es va establir entre territori, paisatge i nació.
 |
| Vanesa Rodríguez durant la presentació. Foto: Benet Solina |
TERTÚLIA - VERMUT AL MUSEU. RECORDS DELS ESTIUS A GAVÀ
Activitat a càrrec de Joan Lara Teatre.Places limitades.
Preu: 2,70 €/persona
Inscripcions al Museu de Gavà, telèfon 93 263 96 10.
 |
| Dipòsit d'arxiu Núm. 1 |
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "FILMINES. DIBUIX I PUBLICITAT A GAVÀ.1960-1970".
Dilluns 27 de juny 2016. Vestíbul de l'Arxiu Municipal de Gavà. A les 19:30
L’arribada de nous productes i de la televisió com a vehicle de la publicitat de masses van canviant l’estil i les formes de fer publicitat. Es comencen a aplicar les modernes tècniques de marketing, amb missatges que poden ser eficaços en molts països i mercats. Pel mateix preu, els cinemes oferien dues pel·lícules i el NO-DO. Les pel·lícules es projectaven en sessió continua: quan acabava una es projectava l’altra i així fins l’hora de tancar. Després de dues pel·lícules seguides es feia un descans i en aquest intermedi és quan es passaven les filmines publicitàries amb anuncis d’establiments comercials gavanencs (confecció i moda, alimentació, bellesa, nous “productes” com ara televisions, tocadiscs, rentadores, frigorífics, cuines, vehicles, construcció...). També es projectaven les que anunciaven la pel·lícula de la propera setmana, les que ens recordaven quina actitud havíem de mantenir a la sala o el clàssic Visite nuestro bar...
25 d'abril de 2016
CONFERÈNCIA: SOBREVIURE A LA FAM A GAVÀ.
TALLER EN CLAU DE DONES. Octubre 2015
EL CONJUNT DE CASES DEL CARRER DEL CAP DE CREUS DE GAVÀ A PROGRAMA DE RÀDIO "PATRIMONI·. 15 de juny de 2015
http://www.laxarxa.com/actualitat/cultura-i-xarxes/noticia/el-carrer-cap-de-creus-de-gava
MOSTRA DE CARTELLS DE LA FIRA D'ESPÀRRECS. Abril 2015
Dissabte 25 i diumenge 26 d'abril, horari especial de Fira
A l'Arxiu Municipal de Gavà (carrer de Salvador Lluch, 22)
L'Arxiu Municipal de Gavà acull una mostra dels cartells de la Fira d’Espàrrecs, des de les seves primeres edicions fins l’actualitat. Un repàs d’aquesta tradicional fira gavanenca a través de la seva imatge gràfica.
A través de fotografies en blanc i negre, el llibre evoca els indrets i elements característics de Gavà que han experimentat nombrosos canvis o que han desaparegut. Són imatges d'un passat que transmeten el batec del municipi i dels seus habitants. Les fotografies recullen dècades d'història i ens parlen de com eren els carrers i les places, de com es vivien les festes majors, les celebracions familiars, la feina, l'escola... La selecció de les imatges i els textos que les acompanyen han anat a càrrec d'Assumpció Gabernet, historiadora i directora de l'Arxiu Municipal de Gavà, i Benet Solina, fotògraf i tècnic de l'Arxiu Municipal de Gavà La majoria de les imatges han estat cedides per particulars i provenen dels àlbums familiars. El resultat és una obra de gran qualitat, amena i interessant que té el mèrit d'haver implicat bona part dels habitants de Gavà.
http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/abril-cultural-i-gava-desaparegut
Entre el 10 de març i el 5 d’abril, es podrà visitar al Museu de Gavà la mostra antològica del programa d’exposicions fotogràfiques "Érem i som" que ha retratat, durant dos anys, la història dels barris de Gavà. El programa "Érem i som" es va iniciar el 2013, fruit de la col·laboració entre les regidories de barri, el Centre d’Història de la Ciutat, les associacions de veïns i l’Agrupació Fotogràfica Gavà. En aquest projecte ha estat cabdal la participació de gavanencs i gavanenques que han aportat imatges del seu barri.PERE MARRUGAT QUEROL DÓNA A L'ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ LA SEVA COL·LECCIÓ DE FOTOGRAFIES. Febrer 2015
La seva obra fotogràfica ha estat àmpliament reconeguda amb més de tres-cents premis, tant d’abast estatal com internacional, i per la qualitat artística. L’any 1975, Pere Marrugat va ser distingit amb el títol d’artista FIAP (AFIAP), que li va concedir la Fédération Internationale de l’Art Photographique, màxim organisme internacional de l’àmbit. La col·lecció està integrada per 1.297 còpies positives, 296 negatius, documentació diversa relativa a concursos de fotografia i recull de premsa.
La Viquimarató Gavà és una activitat organitzada pel Museu de Gavà, la Biblioteca Gavà i Amical Wikimedia, emmarcada en el projecte Arqueopedia i que té per objectiu millorar articles relatius a l'arqueologia de Gavà.
El taller servirà per aprendre a editar viquipèdia i avançar en l'edició de continguts referents a les Mines Prehistòriques, Venus i temes d'arqueologia afins.
No cal saber d'arqueologia ni d'informàtica, només ganes de participar en aquest projecte col·lectiu, que tot just comença aquest dissabte.
L'editorial Efadós ha iniciat l'edició d'un segon volum d'història gràfica de Gavà, L'Abans. Gavà recull gràfic 1966-1985. La selecció de les imatges i la redacció dels textos aniran a càrrec de les historiadores Amaia Bordas i Vanessa Rodríguez i comptarà amb la col·laboració del Centre d’Història de la Ciutat.Entre tots i totes farem Història!
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "LA FOTOGRAFIA D’ESTUDI A GAVÀ. QUAN ANÀVEM A CAL RETRATISTA. Desembre 2014
A finals del segle XIX, el naixement de la fotografia va permetre que, de mica en mica, s’anés popularitzant el retrat. Calia però, anar a cal retratista i, en el cas de Gavà, desplaçar-se fins a Barcelona. I és que no és fins a la dècada dels anys vint que tenim constància de la presència del primer retratista professional a Gavà. S’anirà a l’estudi professional per tenir un record de la família o d’alguna data singular com el casament o el naixement d’un fill. De vegades, però, el retratista també sortirà del seu estudi i anirà a buscar els seus clients al carrer o a les masies. La feina segueix al laboratori i pren cos moltes vegades en un marc o un àlbum que immortalitza la imatge.L’exposició mostra més de 150 imatges, des de finals del XIX fins als anys setanta, donades per ciutadans a Gavà a l’Arxiu Municipal i s’ha organitzat en ocasió del 175è aniversari del naixement de la fotografia.
 |
| Foto: Benet Solina |
La ciutat de Gavà s’afegirà a la celebració del tricentenari dels fets de 1714 amb tot un seguit d’actes que es van iniciar el dijous, 11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, i que es perllongaran fins a principis de l’any 2015.
ESTEREOSCÒPIES. FOTOGRAFIES DE GAVÀ EN 3D. Del 18 de desembre de 2013 al 23 de febrer de 2014
En els darrers anys, els avenços tecnològics han situat l’estereoscòpia, la tècnica de la tridimensió o 3D, en primera línia de l’actualitat. Propostes desenvolupades en la fotografia, la cinematografia, la televisió, els jocs per a consoles o les imatges des de satèl·lits formen part d'aplicatius que avui dia ja s’estan convertint en habituals.
L’estereoscòpia, però, no és un invent nou. Es formula a la primera meitat del segle XIX i el seu desenvolupament amb la fotografia és espectacular fins al primer quart del segle XX. L’exposició, que s’ha dissenyat a partir d’uns continguts elaborats pel Museu de Badalona, explica els principis físics que possibiliten aquesta visió tridimensional i les tècniques i aplicacions que s’han desenvolupat durant més de cent cinquanta anys.
S’exhibeixen aparells utilitzats al llarg d’aquests anys per fer i per veure fotografies en tres dimensions, que formen part del fons del Museu de Badalona, o bé que han estat prestats per persones que han volgut col·laborar desinteressadament amb el Museu de Gavà. Igualment, l'exposició presenta fotografies estereoscòpiques, del final del segle XIX i el primer terç del XX, moment en què aquesta tècnica va ser força habitual entre els amateurs catalans, que retraten els, aleshores, indrets més representatius i visitats del nostre terme: l’ermita de Bruguers, el castell d’Eramprunyà i el parc de l’American Lake. Així mateix, com a contrast, les imatges de fotògrafs residents a Gavà com Isidre Serra o Martí Sabatés ens apropen a una realitat més quotidiana de la nostra població. La visió més contemporània d’aquesta tècnica ens la proporciona l’Agrupació Fotogràfica Gavà amb unes fotografies actuals completament diferents de les que s'han vist fins ara.
Entre març i desembre de 1938, setze gavanencs van perdre la vida en diversos bombardejos. Gavà era objectiu militar a causa de la fàbrica Roca, on es produïen projectils. Però les noves tàctiques no discriminaven entre objectius militars i població civil. Una de les respostes davant d’aquesta amenaça va ser la construcció de refugis. Avui podem visitar el refugi antiaeri de la Rambla de Gavà i reviure en primera persona les sensacions, pors i sentiments dels homes, dones i infants que van trobar-hi aixopluc.ÉREM I SOM. FOTOGRAFIES ANTIGUES DELS BARRIS D’ÀNGELA ROCA, CAN SERRA I BALET I AUSIÀS MARCH.
El proper dilluns 11 de novembre s’inaugura la segona mostra fotogràfica “Érem i som”, una iniciativa de les regidories de barri i l'Arxiu Municipal de Gavà amb la col·laboració de l'Agrupació Fotogràfica de Gavà que pretén repassar la transformació dels barris de Gavà a través de la fotografia.Aquest programa d’exposicions té com a objectiu repassar la història de cada barri a partir de les fotografies, siguin de l’Arxiu Municipal o aportades per veïns i veïnes. Les exposicions han comptat amb la col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica Gavà, que, amb instantànies fetes avui, ens ajuden a identificar i localitzar els indrets de les imatges antigues.
Aquesta segona edició està dedicada als barris d’Àngela Roca, Ausiàs March i Serra Balet, en els quals es localitzaven espais emblemàtics de la ciutat, com l’American Lake, o la fàbrica Serra i Balet, avui desapareguts. L’exposició s’inaugurarà dilluns 11 de novembre a les 19.30 h al Casal Municipal de Cultura American Lake i es podrà visitar fins el 10 de desembre en l’horari habitual de l’equipament.
Prostitució, adulteri, heterosexualitat, homosexualitat... La vida sexual dels antics romans era gaire diferent a la nostra? Tant les històries divines com les humanes estan plenes d’aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys. Les pintures i els objectes ens parlen de desinhibició i desenfrenament, però sabem que també hi havia tabús i doble moral.L’exposició "El sexe a l’època romana" ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans a través d'una selecció de les millors peces conservades als museus d'arqueologia de Catalunya i gràcies als textos llatins més suggeridors com els d’Ovidi, Suetoni o Sèneca.
Una exposició d’Arqueoxarxa i dirigida pel Museu de Badalona.
RESTAURACIÓ DE L’ESTENDARD DE L’ATENEU POPULAR DE GAVÀ. Juliol 2013
_ateneu_restaurat.jpg)
L’Ateneu Popular de Gavà era una associació fundada el 1910 que aplegava els gavanencs seguidors dels idearis de la Lliga Regionalista. La primera seu de l’entitat va ser el Cafè de la plaça i després es va traslladar a la Rambla on es va instal·lar la primera escola de l’Ateneu, a la qual assistien els fills dels socis de l’entitat. VISITA TEATRALITZADA. HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT. PASSEJADA GUIADA DIMECRES 24 DE JULIOL A LES 9 DEL VESPRE. Juliol 2013
El Centre d’Història organitza un itinerari nocturn per conèixer millor Gavà. Durant una hora i mitja el Joan, masover dels Lluch, acompanyarà els visitants en un recorregut per la ciutat per recordar les històries i anècdotes que hi ha darrere de cada edifici i de cada espai. Curiositats, anècdotes, xafarderies... que no formen part de la Història en majúscules però que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara.
L'Arxiu Municipal de Gavà i les regidories de Barri de Gavà inicien un projecte de difusió del fons fotogràfic de l'arxiu. PER SANT JORDI, L'ARXIU SURT AL CARRER. ABRIL 2013
Per la seva banda, les biblioteques de Gavà, a les 10.30 i a les 11.30 h, oferiran la representació del conte de Sant Jordi a càrrec de Ruth Tururuth. A les 18 h, el Cargol Barbut ens explicarà la llegenda de la campana de Sant Pere de Gavà.
UN EDIFICI DE GAVÀ AL BLOG “MODERNISME”. Abril 2013
http://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/gava-artur-costa-24.html
El 20 d’abril de 1998 va entrar en servei l’Arxiu Municipal de Gavà, que té la funció de recollir, conservar, organitzar i fer accessible la documentació produïda per l’Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions. Això volia dir posar en ordre més de 2.000 metres lineals de documentació dispersa per una desena de locals diferents i de formats tan variats com lligalls, llibres, pòsters, plànols o fotografies que abastaven des del segle XVI fins a 1998. Calia classificar, ordenar, inventariar, catalogar i atendre les consultes dels treballadors de l’Ajuntament i dels ciutadans.  |
| Aspecte actual del refugi antiaeri de la Rambla de Gavà |
PROJECCIÓ DE PLÀCIDO A L'ESPAI MARAGALL. 20 de desembre de 2012
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “GAVÀ, 1962. L’ANY DE LA NEVADA “. DEsembre 2012
Avui dijous 13 de desembre, a les 20 hores, tindrà lloc al Museu de Gavà la inauguració de l’exposició “Gavà, 1962. L’any de la nevada”, produïda per l'Arxiu Municipal de Gavà i el Museu de Gavà. La Nit de Nadal de 1962, tot just acabada la missa del gall, va començar a nevar. La neu va caure al llarg de tota la nit i durant tot el dia següent. El dia de Sant Esteve els gavanencs es van llevar amb un sol radiant i amb més de mig metre de neu als carrers. Com que era festa, la gent va sortir a gaudir de la neu. Poc a poc, la neu es va anar fonent, però en la memòria col·lectiva l’any 1962 sempre es recordarà com « l’any de la nevada”. Tot just unes setmanes abans, el 7 de novembre, un fort aiguat va afectar Gavà. Tots els camps de les Sorres van quedar negats d’aigua i es van perdre les collites. Però el pitjor va ser que moltes persones, que havien arribat a Gavà buscant feina i que vivien en coves a l’alçada del torrent del Calamot, es van quedar sense sostre. L’últim trimestre de 1962 va ser excepcional des del punt de vista meteorològic, però l’exposició , “Gavà, 1962 l’any de la nevada” no es limitarà a recordar l’aiguat i la nevada, sinó que presentarà els fets en el seu context, explicant que passava a Gavà aquell l’any 1962.
XERRADA SOBRE L’AIGUAT QUE VA AFECTAR GAVÀ EL 7 DE NOVEMBRE DE 1962. Novembre 2012
Pagès editors ha publicat “La riuda de Franco”, que recorda els 50 anys de les inundacions del Vallès i com el franquisme va convertir la tragèdia en una campanya de propaganda. 
El
passat 10 d’octubre una quinzena de parelles lingüístiques del Voluntariat per
la llengua del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà va fer una
passejada cultural guiada per Gavà organitzada pel Servei Local de Català
d’aquest municipi i l'Arxiu Municipal.
La
Noemí Casado, guia especialitzada, va portar la trentena de persones
pels carrers del municipi a fer un viatge en el temps per conèixer l'evolució
del poble fins a convertir-se en la ciutat actual. L'objectiu era donar a
conèixer els elements més significatius del patrimoni arquitectònic i cultural
de Gavà, entendre els processos històrics que ha protagonitzat la ciutat i
despertar la curiositat per l'entorn urbà i la nostra història.
Durant la passejada van fer parades per conèixer la història d’edificis com ara La Casa Gran, la Casa Planas i Creuet , els antics Magatzems Baronials, la Torre Lluc, Cal Nicanor i molts més edificis i racons amb història. Les parelles lingüístiques es van interessar molt tant pels aspectes arquitectònics com històrics dels edificis visitats, amb preguntes sobre els edificis i els esdeveniments històrics més rellevants a la ciutat.
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ CAN TRIES, EL NOSTRE BARRI. Del 7 al 9 de setembre de 2012
EL DOCTOR BARTOMEU FABRÉS A LA GALERIA DE METGES CATALANS. Setembre 2012
Des de fa uns mesos, el Col·legi de Metges de Catalunya compta amb la Galeria de Metges Catalans, un espai web a través del qual es pretén divulgar les figures mèdiques que han destacat al llarg de la nostra història i alhora donar a conèixer la seva contribució professional, política o social.HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT. PASSEJADA GUIADA. Dimecres 25 de juliol de 2012
L'Arxiu Municipal ofereix cada any al mes de juliol
un itinerari nocturn per conèixer millor Gavà. Durant una hora i mitja un guia
acompanya els visitants en un recorregut pel centre històric repassant la
història dels edificis i l’evolució urbana. Però darrere de cada edifici o de
cada espai de la ciutat hi ha altres històries de la gent que hi va viure.
Curiositats, anècdotes, xafarderies... que no formen part de la Història en
majúscules però que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara.
És per aquesta raó que enguany hem volgut enfocar l’itinerari d’una
manera diferent i explicar totes les històries de Gavà que mai no us han explicat.
Sabíeu que a inicis del segle XIX al carrer del Centre hi havia un “bar de
camareres”, on treballaven senyoretes que feien més coses a banda de servir
taules? Recordarem també les històries de fantasmes de la Torre Lluc i la vida
quotidiana del Gavà dels nostres avantpassats. Un poble sense aigua corrent,
sense clavegueres, amb carrers sense asfaltar... on hi havia freqüents brots de
tifus i on el paludisme va ser endèmic fins a inicis del segle XX.
El dia de la trobada serà el proper dimecres 25 de juliol, a les 9 del vespre, a la porta principal de la Torre Lluc. Us recomanem que feu reserva prèvia trucant al 93 263 96 10 perquè les places són limitades. El preu per persona és d’1,85 €. La visita anirà a càrrec del Joan, antic masover dels Lluch, que d’històries i historietes en sap un munt!
L’OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA FACILITA LA CATALOGACIÓ DE LA COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA DE PERE MARRUGAT. Juliol 2012
L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ha posat a disposició de l’Arxiu Municipal de Gavà un tècnic d’arxiu amb l’objectiu de catalogar la col·lecció de fotografies de Pere Marrugat.
L’Ajuntament de Gavà està adherit a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i participa en diferents programes de suport. Enguany, l’Arxiu Municipal de Gavà s’ha beneficiat del Programa de Tractament Arxivístic, entre altres actuacions. Durant tres mesos, Joan Montblanc, llicenciat en Història Moderna i Contemporània, serà l’encarregat de classificar, ordenar i catalogar el fons de Pere Marrugat.
La passada primavera el Museu de Gavà va acollir l’exposició “Pere Marrugat. L’esperit del reportatge”, documentada per l’Arxiu Municipal de Gavà, que plantejava una mirada retrospectiva a l’obra d’aquest fotògraf gavanenc. Arran d’aquest primer contacte amb les fotografies de Pere Marrugat, se’n va plantejar la cessió a l’Arxiu Municipal. El pas previ a la formalització de la cessió és la catalogació, que ara, amb el suport de la Diputació de Barcelona, aviat serà una realitat.
Pere Alcaraz tenia set anys quan va esclatar la
Guerra Civil. Entre els records que conserva més clars d’aquest període
hi ha la construcció del refugi antiaeri de la rambla de Salvador Lluch. Ell
pot explicar de primera mà què passava dins de la fàbrica Roca, reconvertida en
indústria de guerra, perquè el seu pare i el seu germà hi treballaven. Va veure
com els obrers construïen el refugi a pic i pala i s’hi va protegir moltes
vegades.
Pere Alcaraz va compartir tots aquests records i molts altres al llarg d’una xerrada-col·loqui el passat dijous dia 21. L’activitat va ser organitzada pel Servei Local de Català i l'Arxiu Municipal, en el marc de la programació del Voluntariat per la Llengua.
"Quan
sonava la sirena, tothom que era a prop del refugi hi corria. Hi estàvem mentre
durava el bombardeig, potser mitja hora o una hora. Els avions bombardejaven
Gavà i després Barcelona. Si la sirena sonava a la una era el senyal per dinar,
però si sonava a les deu o a les onze del matí, era un bombardeig i tothom a
córrer..."
http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/xerrada-refugi-antiaeri
CATALOGACIÓ DEL FONS DE LA CREU ROJA DE GAVÀ. Juny 2012
El 24 de juny de 1859 l’empresari suís, Henry Dunant, era a la ciutat de Solferino en viatge de negocis quan va ser testimoni de la batalla de Solferino. Dunant va quedar commocionat per la inexistència d’uns serveis mèdics i d’infermeria organitzats que poguessin atendre els ferits i oferir cures bàsiques. Deixant de banda el motiu del seu viatge, va organitzar l’assistència sanitària i va motivar la població local a ajudar sense fer discriminació de bàndols. Arran d’aquesta experiència, i amb l’ajut del govern suís, es va crear el Comitè Internacional de la Creu Roja.
La Creu Roja de Gavà es va fundar l’any 1919. Atès el caràcter humanitari i benèfic de la institució, va jugar un paper destacat durant la Guerra Civil, moment en què va comptar amb la col·laboració de nombrosos voluntaris i professionals sanitaris. Acabada la guerra, va seguir amb les seves activitats i va establir la seu al carrer de Sarrià, primer, i a la torre de l’American Lake, després. Per finançar-se, la institució disposava de les quotes dels socis i, en dates assenyalades, diversos voluntaris sol·licitaven als ciutadans que fessin aportacions econòmiques, era el popular Dia de la Bandereta. A partir dels anys setanta, la Creu Roja es va militaritzar amb la incorporació de joves que feien el servei militar obligatori a la Creu Roja com a voluntaris per assegurar-se la permanència a la seva població d’origen.
Fa un temps, els escoltes de l’Agrupació Escolta El
Roc del Migdia estaven fent neteja del seu local de la parròquia i van
descobrir diversos arxivadors amb documentació de la Creu Roja. Amb gran
encert, van decidir no destruir-la i portar-la a l’Arxiu Municipal on ha estat
classificada, ordenada i catalogada. Els fons està integrat per correspondència
i fitxes de voluntaris des de 1971 a 1985.
MANEL CIVIT FA DONACIÓ DE DUES FOTOGRAFIES A L’ARXIU. Maig 2012
Es
tracta de dues interessants fotografies familiars fetes a Bruguers a principis
del segle XX. Tant l’ermita de Bruguers com el castell d’Eramprunyà eren
destins obligats per als primers excursionistes catalans.
La proximitat amb Barcelona i l’atractiu d’una ermita romànica i la d’un
castell mig enrunat feien que, com també passa avui, fos un indret molt
freqüentat. Efectivament, encara que no ho sembli, la masia que veiem en primer
terme és can Ramoneda abans de ser reformada i molt abans de convertir-se en
restaurant.
L’EGIPTÒLOGA GAVANENCA NÚRIA CASTELLANO PRESENTA EL LLIBRE "EM DIC TUTANKAMON". 11 de maig de 2012
El proper divendres 11 de maig, a
les 19 hores, la sala d’actes de la Biblioteca Josep Soler Vidal acollirà la
presentació del llibre Em dic Tutankamon, de l’egiptòloga gavanenca
Núria Castellano.
L’obra està pensada per a infants de 9 a
12 anys i forma part d'una col·lecció de l'editorial Parramon en què el mateix
protagonista explica la seva història des de la visió de quan era nen. El
llenguatge molt proper i unes molt bones il·lustracions fan que el llibre sigui
interessant i entretingut.
Tutankamon potser és el faraó més conegut de tota la
història d'Egipte, tant per la seva tomba fabulosa com per la llegenda de la
seva maledicció. Però deixant de banda aquests dos fets, generalment no es
coneix gaire cosa sobre la seva vida. A través d'aquest llibre es pretén donar
a conèixer el que sabem del faraó i també apropar-nos al dia a dia del país del
Nil.
Núria Castellano és doctora en Història amb
l’especialitat d’egiptologia. És coordinadora i professora d’un màster
d’egiptologia de la Universitat de Barcelona, i excava amb la missió
arqueològica d’Oxirrinc a Egipte. Treballa a l’empresa Schola Didàctica Activa,
dedicada a la didàctica de les ciències socials i el patrimoni.
L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ PRESENTA UN NOU LLIBRE. Dissabte 21 d'abril de 2012
El proper dissabte, 21 d’abril a les 12.00h es presentarà, al Museu de Gavà, el llibre Els Balsells de la Boada, pagesos de Gavà al segle XX. La publicació, escrita per Teresa Balsells en primera persona, recull, entre d’altres vivències, els seus records d’infantesa, la vida de pagès a la finca de la Boada, la relació amb Àngela Roca, la participació de la seva família en l’activitat cultural i social de Gavà, i també els esdeveniments que els van fer protagonistes.
Teresa Balsells ha estat sempre una entusiasta col·laboradora del Museu i
del Centre d’Història de Gavà i un important referent a l’hora de mantenir el
record del Gavà pagès. Ens sentim orgullosos que tots aquests coneixements
s’hagin pogut recollir en aquesta nova publicació dels Amics del Museu de Gavà.
INAUGURACIÓ, AL MUSEU DE GAVÀ, D'UNA EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DEL FOTÒGRAF GAVANENC PERE MARRUGAT. 22 de març de 2012
EL BLOC DE L'ARXIU MUNICIPAL RECOMANAT A LA WEB DE PATRIMONI DE LA GENERALITAT. Març 2012
EL ZEQUI ROIG FA PRÀCTIQUES AMB NOSALTRES. Març 2012
La signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha permès establir els termes de col·laboració entre les dues institucions per al desenvolupament del Projecte Jove Avança.
L’objectiu principal d’aquest projecte és donar suport a l’alumnat de 3r i 4t
d’ESO que precisa actuacions individualitzades i adaptacions substancials del
currículum per integrar-se a l’escola, a la societat i al món laboral. El
Col·legi Immaculada i els instituts Bruguers i El Calamot estan duent a terme
programes específics per facilitar-los la integració escolar, social i laboral
mitjançant l’organització d’activitats formatives en instal·lacions externes al
centre.
Aquestes activitats tenen com a finalitat que l’aplicació pràctica dels
coneixements adquirits pugui ser un element motivador i també que l’apropament
a la relació adulta que s’estableix entre agents laborals pugui ser un element
potenciador de comportaments madurs que els permetin l’assoliment dels
objectius generals de l’educació secundària obligatòria. En aquest sentit, el
Zequi Roig, amb l’assessorament del seu tutor, el Toni Cebrià, i dels
tècnics del Centre d’Història, està efectuant una important tasca de
digitalització del fons fotogràfic de Pere Marrugat. La feina que fa
servirà tant per disposar de còpies de seguretat de les imatges com per
il·lustrar l’exposició sobre l’obra de Pere Marrugat que el Centre d’Història
està preparant.
LA CASA DE VALÈNCIA CONVIDA L'ARXIU MUNICIPAL A EXPLICAR ELS ORÍGENS DE LA COMUNITAT VALENCIANA A GAVÀ. Febrer 2012
El passat dissabte dia 25, la sala d’actes del Casal Municipal American Lake va acollir els actes de presentació de les festes de Sant Josep d’enguany. L’acte va servir per commemorar els trenta anys de la creació de l’actual Casa de València i rememorar l’arribada dels primers valencians a Gavà a finals dels segle XIX.
La directora de l'Arxiu Municipal de Gavà, Assumpció Gabernet, va ser l’encarregada d’explicar les causes que van moure els habitants del Camp de Túria a deixar les seves cases per instal·lar-se a Gavà. També va recordar com van anar integrant-se en la societat gavanenca i com l’any 1930 es van organitzar i van constituir la primera Casa de València de Gavà. Després, va fer un repàs de les activitats promogudes durant els anys de funcionament d’aquesta entitat, que es va dissoldre l’any 1939 un cop acabada la Guerra Civil.
En el transcurs de l’acte es va visionar de nou el
documental realitzat fa cinc anys per Josep Blay per commemorar el 25è
aniversari de l’entitat i es va proclamar la jove Míriam López com a fallera
major. La vetllada va finalitzar amb l’actuació de la Coral La Igualtat.
L'ARXIU MUNICIPAL POSA EN MARXA EL BLOC DE LA NEVADA. Gener 2012
L’últim trimestre de 1962 va ser excepcional des del punt de vista meteorològic a causa dels terribles aiguats del mes de novembre i de la copiosa nevada del dia de Nadal. La nostra pretensió és recordar aquests fets en el seu context i fer una crònica del Gavà d’inicis de la dècada dels seixanta.
Sabem que entre 1950 i 1962 Gavà va triplicar la població. La dècada dels seixanta havia començat a tot Catalunya amb una activació de l’economia: augment de l’oferta de treball, dels salaris, de la capacitat adquisitiva… Poblacions com la nostra, amb una oferta industrial important, van ser un pol d’atracció per a moltes famílies. L’augment de la població va provocar noves necessitats i molts canvis econòmics i urbanístics, però també socials, culturals, esportius…
En definitiva, volem saber com era Gavà i com vivien els gavanencs. El nostre objectiu és fer un projecte col·lectiu del qual tots i totes en formeu part aportant imatges, records, documents, objectes ... La proposta finalitzarà l’últim trimestre de 2012 amb una exposició al Museu de Gavà. El bloc que avui posem en marxa servirà de punt de partida, i al llarg de tot l’any anirem recordant com era el Gavà d’inicis dels seixanta. Tots sou convidats a participar-hi!
Podeu
contactar a través de l’adreça: www.nevada1962.blogspot.com
Un “montepío” o mont de pietat és un dipòsit de diners per a socors mutus
format per membres d’un cos o societat. El Montepío Sant Isidre de Gavà va ser
fundat l’any 1884 al voltant dels militants del Partit Federal. L’any 1936 es
va integrar al Montepío Sant Nicasi i va desaparèixer un cop acabada la Guerra
Civil.
Les ordenances del Montepío Sant Isidre estan recollides en un quadern editat
l’any 1884, el mateix de la seva fundació. El document estava molt malmès i
presentava estrips i taques degudes a l’ús, a la humitat i a l’acció dels
corcs. La intervenció ha consistit en la desinfecció, la neteja, la
consolidació, l’aplanat i el cosit. Pel que fa al llibre d’actes, datat entre
1884 i 1939, s’ha desmuntat, netejat, consolidat i cosit de nou.
Les dues actuacions, que permetran conservar amb garanties els dos documents,
han estat efectuades per la restauradora Alba Clavell i cofinançades per
l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en el marc del
programa de restauració de documents que ofereix als integrants de la Xarxa
d’Arxius Municipals. Els dos documents van ser donats pel senyor Eugeni
Guinot al Museu de Gavà l’any 1982.
http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/restauracio-llibre-montepio#
DONACIÓ DE L'ESTENDARD DE L'ATENEU POPULAR. Desembre 2011
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “1962. L’ANY DE LA NEVADA”. Desembre, 2011
Els darrers mesos de l’any 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. El dia 7 de novembre es va produir un terrible aiguat que va causar danys gravíssims, sobretot a zones del Baix Llobregat i del Vallès. A Gavà, les fortes pluges van inundar els camps de les Sorres i van deixar sense sostre una bona quantitat de persones que, arribades d’altres llocs per buscar feina, s’havien instal·lat a les coves de l’antic camí de la Sentiu, a l’alçada del torrent del Calamot.
Un mes i mig després, el dia de Nadal, moltes
poblacions de la costa barcelonina es van veure sorpreses per una forta nevada
originada per l’entrada d’una massa d’aire d’origen siberià. El dia de Sant
Esteve el sol lluïa resplendent, però els carrers acumulaven més de mig metre
de neu. A Gavà, tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir al carrer per
fixar el record d’un paisatge més propi de l’alta muntanya. Al dia següent, amb
el retorn a la feina i a les activitats quotidianes, els problemes per circular
i les seves conseqüències es van fer evidents. Poc a poc la neu es va anar
fonent, però en la memòria col·lectiva sempre es recordarà l’any 1962 com
“l’any de la nevada”.
A Gavà, com a moltes poblacions catalanes, l’inici de la dècada dels seixanta va marcar una nova època: s’activa l’economia, augmenten les rendes salarials i la capacitat adquisitiva i es produeix una arribada massiva d’immigrants procedents de tots els punts de la geografia de l’Estat. El poble creix, s’asfalten els carrers, creix la xarxa de clavegueram... Paral·lelament, al temps que es mantenen antigues tradicions com el Corpus, els Tres Tombs o l’Aplec de Bruguers, es reactiva la vida associativa i cultural. Es reprenen els concursos d’espàrrecs, es recupera l’Aplec de Sant Miquel i la Tornaboda, comencen a funcionar les diferents seccions de Can Sellarés, actuen els Xiquets de Gavà i el grup d’harmòniques Els Rítmics, Montserrat Campmany es proclama Pubilla de Catalunya... i moltes coses més que, entre tots, ens hem proposat recuperar.
HOMENATGE EN MEMÒRIA D'ANTONI TARRIDA. 25 de novembre de 2011
El proper 25 de novembre, a les 16 hores, el pati de l’escola Salvador Lluch serà l’escenari
d’un acte in memoriam d’Antoni Tarrrida. En el transcurs de l’acte,
organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i l’escola Salvador
Lluch, s’inaugurarà un plafó d’homenantge i es dedicarà la biblioteca del
centre a la seva memòria. A la mateixa biblioteca s’ha muntat una exposició,
que romandrà oberta per a les famílies la setmana del 28 de novembre fins al 2
de desembre, de 16:30 a 17:00 hores, i que ha comptat amb la col·laboració del
Centre d’Història.
Antoni Tarrida i Pugès va nèixer a Gavà
l’any 1921 en una tradicional família pagesa coneguda com a cal Xateta. Va
finalitzar els estudis primaris els primers dies de juliol de 1936, sota el
magisteri del mestre Joan Salamero, obtenint la qualificació d’alumne
superdotat i, en consequència, una beca per a estudis superiors. Però l’esclat
de la Guerra Civil va truncar el seu destí i el va destinar a fer de pagès
durant tota la vida, dedicació que va reivindicar i de la qual, per cert, se’n
va sentir sempre orgullós.
El fet de no poder assistir mai més a una aula d’estudi no va ser obstacle, però, perquè s’anés formant un bon bagatge cultural gràcies a l’interès per la lectura de tota classe de llibres. A principis dels seixanta va començar a col·laborar com a articulista en el periòdic local Brugués, del qual el 1966 va ser nomenat director, càrrec que va ocupar fins al 1974. En aquest període la publicació va desplegar una intensa activitat cultural donant suport a iniciatives col·lectives de tota mena i amb la creació dels premis literaris Brugués, de novela; Jacme March, de recerca històrica, i El Trobador de la Sentiu, de poesia.
Sempre actiu i compromès amb el seu país, va participar activament en la represa democràtica i més endavant fou escollit regidor de l’Ajuntament de Gavà en la legislatura 1983-1987. Apassionat per la història i en particular per la preservació de la memòria del seu poble, va publicar tres llibres: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003), Terra i ànima (2005), i La generació perduda (2010).Ens va deixar el 28 de juny de 2010, als 88 anys.
L'ARXIU MUNICIPAL ORGANITZA UNA TAULA RODONA AL MUSEU DE GAVÀ: "ENTRE LA CASA I EL CAMP. RECORDS DE LES DONES DEL GAVÀ PAGÈS". 3 de novembre de 2011
La idea que el lloc tradicional de la dona és la casa i la cura dels seus membres ha estat tan àmpliament consolidada que aquest món l’hem vist sempre des dels ulls dels pagesos. A la tertúlia podrem escoltar dones gavanenques que ens obriran el seu cor i parlaran del que ha estat la seva vida a pagès. Han estat dones valentes i amb empenta. Coneixen la paraula sacrifici, la paraula esforç i la paraula sofriment. No les ha aturat ni el fred, ni la calor ni la duresa de la feina. Estimen la família, la terra i han seguit les tradicions transmeses pels avantpassats.
Lluny dels estereotips que les situen recloses en la llar familiar i dedicades exclusivament al manteniment domèstic, la situació laboral de les pageses s’ha desenvolupat en paral·lel a la dels homes i han format part activa de l’economia familiar. No obstant això, malgrat la seva ingent capacitat de produir i organitzar l’economia pagesa, han romàs allunyades dels centres de decisió. Han estat personatges de primera necessitat, però de segona fila. D’aquí que l’imaginari col·lectiu hagi construït sobrevaloracions dels rols assumits pels uns i infravaloracions dels duts a terme pels altres.
A la taula rodona podrem comptar amb presència de Pepita Coll, Felisa Domingo, Carme Amat, Teresa Balsells, Teresa Estrada i Rosita Zamora.
L’AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA GAVÀ GUANYA EL PREMI ANTONI SERRA I FITER D’ARTS VISUALS 2011. Novembre 2011
En la present edició, l’Agrupació Fotogràfica Gavà ha estat la guanyadora del Premi Antoni Serra i Fiter d’Arts Visuals. Els altres dos finalistes de la categoria han estat Jaume Muxart i Domènech, de Martorell, i Secundí Roca Roca, de Viladecans. Tot i els reconeguts mèrits d’ambdós artistes, el jurat ha valorat la trajectòria i l’arrelament de l’entitat gavanenca coincidint amb el seu seixanta aniversari.
L’Agrupació Fotogràfica Gavà col·labora habitualment amb el Centre d’Història i el Museu de Gavà. Cal destacar la seva participació en la primera classificació de l’arxiu fotogràfic municipal. Així mateix, tant l’entitat com alguns dels seus membres han fet cessió del seu fons fotogràfic i documental a l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquest sentit cal destacar les donacions dels fotògrafs Francesc Català i Joan Mitjans per la qualitat i l’interès documental.
Actualment, estem treballant plegats en una exposició fotogràfica retrospectiva de Pere Marrugat, membre actiu de l’Agrupació i excel·lent fotògraf, que ha estat distingit internacionalment amb nombrosos premis.
L’ESTHER I LA JORDINA FAN PRÀCTIQUES AMB NOSALTRES EN EL MARC DEL PROJECTE JOVE AVANÇA. Novembre 2011
La signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha permès establir els termes de col·laboració entre les dues institucions per al desenvolupament del Projecte Jove Avança. L’objectiu principal d’aquest projecte és donar suport als alumnes de 3r i 4t d’ESO que precisen actuacions individualitzades i adaptacions substancials del currículum per a la seva integració escolar, social i laboral.INICI DE L'ACTIVITAT DIDÀCTICA "ITINERARI URBÀ PER GAVÀ.LA MEVA CIUTAT" PER AL CURS 2011-2012. Octubre 2011
La visita de l’alumnat de 6è de primària de l’escola Salvador Lluch de Gavà ha servit per reiniciar l’activitat didàctica “Itinerari urbà per Gavà. La meva ciutat”, que aquest curs inclou diverses novetats. L'ARXIU MUNICIPAL RESTAURA PART DE LES ACTES DEL PLE MUNICIPAL DEL SEGLE XIX. Octubre 2011
Les actes de les sessions del Ple de la corporació municipal són una excel·lent font d’informació sobre els fets significatius relacionats amb la ciutat. També serveixen per saber de quina manera la ciutat viu, planteja i dóna resposta a múltiples situacions a través dels seus representants.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
L'ARXIU MUNICIPAL INGRESSA UNA FOTOGRAFIA DE BRUGUERS DE L'ANY 1890. Octubre 2011
L'Arxiu Municipal ingressa una placa fotogràfica negativa de vidre datada el 1890. Es tracta d’una fotografia d’autor desconegut en què apareix un grup de dones i joves davant de l’ermita de Bruguers. Desconeixem, també, el motiu de la visita, tot i que veient els cistells i farcells que porten, semblen disposats a passar-hi el dia. Ja en aquell moment, tant l’ermita de Bruguers com el castell d’Eramprunyà eren uns dels indrets més visitats pels excursionistes del nostre país.Es tracta d’una important incorporació atès que, ara per ara, és la imatge més antiga que custodia l’arxiu. El fons d’imatges aplega una important col·lecció fotogràfica de temàtica molt diversa que permet il·lustrar una gran diversitat d’aspectes de la història de la nostra ciutat. Els carrers, les festes, les escoles, la fàbrica, el camp, les celebracions familiars... serveixen de testimoni del pas del temps.
TRACTAMENT DEL FONS JOSEP SOLER VIDAL. Setembre 2011
És àmpliament coneguda la figura del fill adoptiu gavanenc Josep Soler Vidal (1908-1999). La seva vessant d’home compromès des de ben jove en la defensa activa de les classes populars i del seu país –defensa que el portaria a l’exili durant més de vint-i-cinc anys–, i la d’historiador i home de cultura el fan una peça indispensable per a la història de Gavà –així com també de Catalunya– al segle XX.Així mateix, s’ha tractat la documentació relacionada amb la seva militància i interès per la política (tant nacional com local), la relacionada amb les seves activitats i aficions culturals (col·laboracions amb la premsa, participació en el Museu de Gavà, reculls de diaris...), alguns escrits sobre la seva projecció pública (homenatges, discursos, entrevistes...), i una petita hemeroteca. Per bé que la documentació personal és escassa, la biblioteca, amb més de dos mil exemplars, és la part més singular del fons.Un cop acabat el projecte, s’ha aconseguit no només un valuós testimoni que contribueix a enriquir i perfilar la informació sobre qui fou Josep Soler Vidal, sinó que també s’ha obtingut el retrat d’una vida estretament lligada a la història recent del nostre país. El projecte ha estat, doncs, una aportació més en el seu merescut reconeixement.
PRIMER ANIVERSARI DEL BLOC DEL CENTRE D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT. Setembre 2011
Avui fa un any que va començar a funcionar el nostre bloc. Ens vam estrenar amb molta il·lusió, però també amb el dubte de si seriem capaços de fer-nos un lloc en aquest oceà d’informació en què s’ha convertit la Xarxa.EL SETMANARI PRESÈNCIA PUBLICA UN REPORTATGE SOBRE EL DOCTOR FABRÉS. Setembre 2011
NOVETAT BIBLIOGRÀFICA. EDICIÓ DEL LLIBRE DE LA BARONIA D'ERAMPRUNYÀ. Juny 2011
SETMANA INTERNACIONAL DELS ARXIUS. 6.6.2011
La sala d’actes del Museu de Gavà acollirà el proper dijous 26 de maig, a les 19.00 h, la presentació del llibre La Tornaboda de Gavà i Viladecans, de Pompili Massa i Pujol.EL CENTRE D’HISTÒRIA PRESENTA EL LLIBRE LA CIUTAT REPUBLICANA S’ENLAIRA. L’AVANTPROJECTE DE L’AEROPORT DE BARCELONA (1931-1934), DE PAU VINYES. Maig 2011
L'ARXIU MUNICIPAL COL·LABORA AMB EL PLA DE BARRIS EN LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL BARRI DE CAN TRIES. Maig 2011
DISSABTE 30 D’ABRIL, SORTIDA PER RECORDAR LA TRADICIÓ DEL DIA DE LA MURTRA. Abril 2011
El proper dissabte, 30 d’abril, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat organitza una sortida a la Murtra amb la finalitat d’alliberar animals procedents de centres de recuperació de fauna salvatge.
Els punts de trobada per al desplaçament fins a la Murtra es concretaran en el moment de la inscripció, que cal formalitzar al telèfon: 93.479.32.01.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LA TORNABODA DE GAVÀ I VILADECANS DE POMPILI MASSA I PUJOL. Abril 2011
L'ARXIU MUNICIPAL INICIA AVUI L’ACTIVITAT PEDAGÒGIGA “ITINERARI URBÀ PER GAVÀ. LA MEVA CIUTAT”. 11 d'abril de 2011
Amb la visita dels alumnes del col·legi Sagrada Família de Gavà, s'ha iniciat avui l'activitat “Itinerari urbà per Gavà. La meva ciutat”, adreçada als escolars que estan cursant 6è d’educació primària.
El divendres 1 d’abril, l'Arxiu Municipal i el Museu de Gavà van presentar la comunicació “El refugi antiaeri de la Rambla de Gavà. Descobrir la nostra història a través del patrimoni” a les VI Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat que es van celebrar al Prat de Llobregat. 
RESULTAT DE LA CONVOCATÒRIA DE LA BECA JOSEP SOLER VIDAL. Març 2011
El passat mes de desembre, el Centre d’Història de la Ciutat de Gavà va convocar la beca Josep Soler Vidal. La finalitat d’aquesta beca és el perfeccionament docent i la preparació professional de la persona beneficiària en el camp de l’arxivística i la gestió documental, mitjançant la realització de tasques d’ordenació, classificació i inventari dels fons documentals de l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquesta ocasió la beca es dedicarà a la catalogació del fons documental d'en Josep Soler Vidal.En tancar el període de lliurament s’havien presentat 17 candidatures. Un cop reunida la comissió avaluadora, i valorats els mèrits dels candidats, van obtenir la puntuació mínima necessària per superar la primera fase 4 candidats, als quals es va convocar a una entrevista personal. Efectuades les entrevistes, la comissió va proposar atorgar la beca Josep Soler Vidal a la Sra. Maria Castellet Rovira, llicenciada en Història i graduada superior en Arxivística i Gestió de Documents.
L'ARXIU MUNICIPAL INCORPORA AL SEU FONS BIBLIOGRÀFIC UN LLIBRE DE 1937. Febrer 2011
El C
entre d’Història ha incorporat al seu fons bibliogràfic el llibre Refugis. Defensa passiva antiaèria, editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1937. Es tracta d’una guia divulgativa elaborada pels Serveis Tècnics Municipals amb instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives o incendiàries. En tan sols una cinquantena de pàgines aporta informacions interessants per als tècnics, pràctiques per als obrers de la construcció, i fàcilment entenedores per a la resta de ciutadans. L'ARXIU MUNICIPAL INCREMENTA EL SEU FONS AMB DOCUMENTS DE LA MASIA DE CAN TRIES CEDIDES PER MAGDA RUBIO
La Magda i el seu marit, el Fermí, l’any 1975 van llogar la masia de Can Tries a la seva propietària, la Leonor Forns. Durant dos anys van fer-hi obres per acondicionar-la i obrir-la al públic com a restaurant. Finalment, l’any 1977 van inaugurar el restaurant Can Feral, i ara en són els propietaris. Mentrestant no han parat de treballar per adequar l’edifici i adaptar-lo a les noves necessitats. De l’edifici original, a la planta baixa es conserva la porta de fusta de l’entrada, les arcades del vestíbul, les bigues de fusta del menjador i dues llars de foc. Al pis de dalt hi havia un petit oratori amb una talla de fusta de sant Llorenç, una obra del segle XVI, que la Magda va fer restaurar. Al jardí es conserven tres columnes d’una ermita dedicada a sant Llorenç que es va cremar durant la Guerra del Francès.
La documentació cedida l’integren una col·lecció de fotografies de la masia de l’any 1977 i una escriptura de venda datada el 1910.
L'ARXIU MUNICIPAL CONVOCA LA BECA JOSEP SOLER VIDAL. Desembre 2010
cte de la convocatòria és la concessió d’una beca que té com a finalitat el perfeccionament docent i la preparació professional de la persona beneficiària en el camp de l’arxivística i la gestió documental, mitjançant la realització de tasques d’ordenació, classificació i inventari dels fons documentals de l’Arxiu Municipal de Gavà. En aquesta ocasió la beca es dedicarà a la catalogació del fons documental de Josep Soler Vidal.Pot sol·licitar la beca qualsevol persona física que estigui en possessió d’una llicenciatura o diplomatura universitària relacionada amb l’àmbit de les Ciències Humanes i Socials, sempre que no hagin transcorregut més de set anys des de l’obtenció del títol. Es preveu una dedicació de 480 hores i s’acordarà amb el becari les hores de dedicació diària.
El compromís és que la durada de la beca sigui d’entre tres i sis mesos. La dotació econòmica és de 3.000,00 € i el termini per a la presentació de sol·licituds és fins al 15 de febrer de 2011.
EL CENTRE D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT. CINC ANYS COM A REFERENT DE LA HISTÒRIA LOCAL. Desembre 2010
El Centre d’Història es va inaugurar el dia 15 de desembre de l’any 2005. En aquests cinc anys l’equipament ha dut a terme una important tasca de recerca i difusió de la història local coordinant gran nombre de projectes que han vist la llum en forma d’exposicions, publicacions, xerrades, taules rodones o itineraris.L'ARXIU MUNICIPAL INCREMENTA EL SEU FONS D’IMATGES AMB FOTOGRAFIES DE LA DÈCADA DELS SEIXANTA D'EUSEBIO GONZÁLEZ . Octubre 2010
Eusebio González Muñoz va arribar a Gavà el dia de Tots Sants de l’any 1964 procedent de Villabuena del Puente, Zamora. Tenia 16 anys. Eren set germans, el pare havia mort i al poble no hi havia feina. Els primers a venir van ser els tres germans grans, que es van instal·lar en una pensió a l’Hospitalet de Llobregat. Després, aprofitant la promoció de pisos de la CYRSA al passeig Maragall de Gavà, es van comprar un habitatge. Va ser aleshores quan l’Eusebio es va traslladar a Gavà amb la seva mare, una de les seves germanes i el seu germà petit.
Recorda que quan era al seu poble havia de fer vuit quilòmetres en bicicleta per anar a treballar com a pagès. A Gavà primer es va col·locar com a manobre, després a diferents fàbriques i, finalment, a partir de 1969 va fer de camioner a l’empresa familiar “Hermanos González” dedicada a la construcció. Va anar a la "mili" quinze mesos i quan va tornar es va comprar el seu primer camió. Fa poc més d’un any que es va jubilar després de quaranta anys de treball.
Ha viscut sempre a la zona del passeig de Maragall i ha estat testimoni de l’evolució urbanística de la zona. Recorda el passeig quan no estava asfaltat, la riera de Les Parets i el solar de l’actual número 2 del passeig Maragall, on sempre aparcava el camió fins que es va construir l’actual bloc de pisos. Es va integrar ràpidament a la vida de Gavà i no es planteja tornar a Zamora, encara que conserva casa al poble i li agrada anar-hi a passar les vacances. Ha viscut aquí gairebé tota la seva vida.
L'ARXIU MUNICIPAL DIGITALITZA EL PADRÓ MUNICIPAL D’HABITANTS DE L’ANY 1975. Octubre 2010
El padró, com a sèrie documental, va néixer a mitjan segle XIX per la necessitat de l’administració pública de disposar de llistats de població amb finalitats diverses com cobrar impostos, sortejar les lleves o elaborar el cens electoral. Fins llavors, s’utilitzaven altres mitjans de control com els censos i els cadastres. No va ser fàcil acostumar la població a inscriure’s en el padró, malgrat que la legislació preveia sancions. De fet, el lent però progressiu increment dels empadronaments es pot relacionar amb la creació d’un altre instrument de control de la població: la cèdula personal, que no s’expedia sense el corresponent certificat d’empadronament i feia les funcions del DNI actual.
El padró aporta dades com el lloc de naixement, l’edat, el sexe, l’estat civil, el nivell d’instrucció o l’ocupació i permet elaborar estadístiques que poden servir de base a estudis històrics i socials. Cal tenir en compte, però, que les dades del padró són confidencials i accedir-hi està protegit per l’ordenament jurídic amb disposicions com la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
EL MUSEU I L'ARXIU MUNICIPAL PRESENTEN A L’HOSPITALET LA SEVA EXPERIÈNCIA EN RECULL DE MEMÒRIA ORAL. Octubre 2010
En els darrers anys s’ha produït un creixent interès per l’ús de les fonts orals a l’hora de dur a terme recerques de temàtica diversa amb l’objectiu de conèixer el passat i recuperar la memòria històrica. La jornada pretenia reflexionar sobre la recuperació, el tractament i la difusió d’aquest patrimoni, i plantejava la cooperació entre museus i arxius locals.
El Museu i el Centre d’Història van presentar la seva experiència en relació al recull de memòria oral i el mètode de treball basat en el treball conjunt, que va ser reconegut pels organitzadors de la Jornada i pels assistents com a model a seguir per la seva bona gestió i rigor científic.
L'ARXIU MUNICIPAL RESTAURA UNA COL•LECCIÓ DE JOCS DE TAULA INFANTILS DEL ANYS VINT. Setembre 2010
El creixement de les ciutats ha comportat canvis importants en l'estil de vida dels seus habitants. Fins a la dècada dels setanta els nens no passaven tant de temps tancats a casa i per a ells jugar era una activitat exterior que implicava relació social. Si bé en determinades èpoques de l’any, com l’hivern, s’imposaven escenaris tancats, els jocs de taula es limitaven als tradicionals jocs de cartes o dòminos dels adults i no hi havia la necessitat de crear nous productes adaptats al públic infantil.
A finals dels anys cinquanta, la casa Geyper va llançar al mercat els mítics “Juegos Reunidos Geyper”, que es van popularitzar a la dècada dels setanta. Els jocs de taula per a infants anteriors a aquelles dates solien adreçar-se a una classe benestant, per tant minoritària. La col·lecció restaurada pel Centre d’Història va ser fabricada als anys vint i aquí radica la seva peculiaritat. Es tracta d’un bingo tradicional, del joc de “La gallina Ciega” i d’una “Lotería Multiplicadora” (un enginyós joc que combina l’habilitat per multiplicar amb l’elaboració d’un puzle). L’ingrés a l’Arxiu es va produir gràcies a la donació feta pel senyor Joan Solé Margarit, encara que la propietària era la seva esposa, Rosa Rigol.
Tots tres presentaven estrips i deteriorament fruit de l’ús i del pas del temps i han estat restaurats per Alba Clavell, especialista en tractament de paper, en el marc del programa de restauracions que convoca anualment la Diputació de Barcelona. Actualment aquests jocs s’exposen al vestíbul del Centre d’Història i documenten l’exposició “L’educació a Gavà. De la instrucció a l’educació”.
l'Arxiu
Municipal de Gavà ha incorporat al seu fons bibliogràfic l’obra Historia de
Ntra. Sra. De Brugues, de mossèn Joan Baranera, que va ser vicari de
Sant Pere de Gavà.
Aquesta publicació té la particularitat de ser la primera monografia editada
sobre la història de la Mare de Déu de Bruguers. La primera edició va veure la
llum a Sant Boi l’any 1921 i un any més tard es va reeditar, sense permís de
l’autor, a Hostafrancs. Té un total de vint-i-una pàgines i cinc fotografies.
L’ermita de Bruguers, antigament anomenada de Santa Maria Magdalena del Sitjar,
apareix documentada des del segle X. Una història mil·lenària que ha merescut
al llarg dels segles l’interès de diferents autors. La publicació més antiga
que parla de Bruguers és Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña,
del pare Narcís Camós i datada el 1657, que recull informació de totes les
ermites dels bisbats de Catalunya. L’any 1911, Francesc Bofarull a El castillo
y la Baronia d’Eramprunyà inclou diferents notícies sobre Bruguers.
Caldrà esperar fins a l’any 1921 per veure publicada la primera monografia
sobre el tema, que és l’obra de mossèn Baranera que, reeditada al 1922,
s’incorpora al fons bibliogràfic del Centre d’Història. A aquest autor el van
seguir altres com Mn. Isidre Puig, que el 1973 va editar Ermita de Ntra. Sra.
de Brugués, o Jordi Font que va signar Mare de Déu de Brugués, el 1978.
L’aportació més recent és Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers, de
Josep Campmany, editada l’any 2009
L'Arxiu Municipal rep una
còpia digitalitzada del fons del llinatge Foxà. La Subdirecció General
d’Arxius de la Generalitat de Catalunya s’ha encarregat de la digitalització
del fons patrimonial de la família Foxà conservat a l’Arxiu Històric
Arxidiocesà de Tarragona, que complementa el fons Baronia d’Eramprunyà (fons de
la família Girona) que l’ANC ja té digitalitzat com a fons de complement.
el fons del llinatge Foxà aplega la documentació de diverses famílies
entroncades i particularment dels Pérez Moreno i Garma, que van ser senyors de
la baronia en els segles XVIII i XIX. Quan els Foxà, hereus dels anteriors, van
vendre la seva meitat indivisa de la baronia a Manuel Girona i Agrafel el 1897,
es van reservar els documents que han estat ara catalogats i digitalitzats. Es
tracta d’un fons important per als estudiosos dels municipis que integraven
l’antiga baronia, atès que s’hi conserven els pergamins medievals de la família
Marc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada